Zones forestals, enjardinades i naturalitzades

Imatge

A Castelldefels es diferencien tres unitats geogràfiques, que han modelat el paisatge del municipi: el litoral Mediterrani, que limita el sud del terme, el Massís del Garraf, que ocupa la meitat nord-occidental del municipi, i el Delta del Llobregat, que s'estén per la meitat sud-oriental.

Aquest entorn natural de Castelldefels ha tingut una influència determinant en el desenvolupament històric, demogràfic i econòmic de la vila.

Castelldefels, però, té una gran extensió urbanitzada que es combina amb els diferents parcs, jardins i espais verds públics de la ciutat.

Actualment disposa d'uns 62 m2 de superfície verda per habitant, i es calcula que al voltant d'uns 12.000 arbres configuren el gruix de l'arbrat viari municipal.

 

Descarregar plànol de Parcs i Jardins de Castelldefels

 

ARBRES D'INTERÉS LOCAL DE CASTELLDEFELS

Castelldefels elaborarà durant els mesos de setembre-desembre de 2021 el catàleg de protecció de la vegetació urbana localitzat als jardins particulars, i així completarà el catàleg del verd urbà de la ciutat.  

Descarregar informació catàleg verd privat 

 

El 25 de maig de 2017 va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament la PART I del Catàleg de protecció de la vegetació urbana, dedicat als  ARBRES D'INTERÉS LOCAL DE CASTELLDEFELS, on s'inclouen els arbres i arbredes de titularitat pública que es considera que, per diversos motius analitzats (interès històric o cultural, mida, edat, ubicació, raresa, singularitat, interès botànic o qualitats estètiques) mereixen ser conservats com a patrimoni de la ciutat.

 

Descarregar document Arbres d'Interés Local de Castelldefels

 

 

EL MANTENIMENT DEL VERD URBÀ

El manteniment, la conservació i la millora dels espais públics verds de la ciutat de Castelldefels estan encomanats a l'empresa municipal de jardineria JARFELS S.A.. El personal que s'hi destina és de 33 operaris, la majoria dels quals són oficials especialitzats en jardineria.

Es disposa de 2 vehicles camió, per a la recollida de restes de jardineria; 10 vehicles lleugers, per a les tasques de manteniment i de diferents eines i maquinària, com ara: segadores, desbrossadores, etc.

Les principals tasques que defineixen el servei són les següents:

1. Enjardinaments
- Descripció de les funcions de conservació.
- Conservació de gespes i prats.
- Conservació de plantació
- Poda en tanques vegetals, peus individuals i cupressàcies
- Conservació d'arbrat
- Conservació d'arbustos i lianes
- Conservació de parterres i masses de planta de temporada (anual i vividora).
- Conservació de jardineres i cubilots
- Conservació d'espais rústics, semiforestals i periurbans
- Conservació d'instal·lacions d'obra hidràulica
- Conservació de fonts i estanys

2. Arbrat viari
- Esporga
- Reg d'arbrat públic
- Tractaments fitosanitaris. Tractament processionària 30 nov. 2020

- Adobs d'arbrat públic
- Elements arquitectònics
- Manteniment i conservació d'aspres, protectors, pilones, cablatge, reixes metàl·liques dels escocells dels arbres.
- Plantació i reposició d'arbres

3. Neteja
- Conservació i neteja

4. Conservació d'elements no vegetals
- Conservació d'equipaments i infrastructures i bancs.
- Conservació d'equipaments especials, pipi-cans i similars.
- Conservació i manteniment de jocs infantils

5. Conservació de les zones forestals
- Manteniment de les franges de protecció d'incendis forestals.

- Prova pilot d'aplicació del silvopastoralisme aplicat a la gestió de les franges de les urbanitzacions del nucli de Castelldefels.

 

 

BIOGRAFIA MARTA MATA

Marta Mata Garriga pedagoga, mestra de mestres i política. Va dedicar la seva vida a la millora de l'educació.

La Marta Mata va començar a reunir-se amb mestres per millorar l'escola i l'any 1965, juntament amb mestres que ella havia tingut, i amb companys i companyes alumnes d'escoles de la República, van fundar l'Escola de Mestres Rosa Sensat, per estendre a més persones la formació per una escola innovadora, que tingués en compte les necessitats dels infants.

Amb el convenciment que només amb l'esforç dels mestres per generalitzar una bona escola no n'hi havia prou, sinó que calia que es promulguessin lleis per millorar tot el sistema educatiu, la Marta Mata va decidir ingressar al Partit Socialista, que llavors presidia Joan Raventós. El PSC la va incloure a les llistes, successivament, a les Corts, al Senat i al Parlament de Catalunya, on va poder col·laborar al debat i redacció de lleis en el camp de l'educació i de la política lingüística, algunes de les quals va poder aplicar quan va ser regidora a Barcelona.

A l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb l'alcalde Pasqual Maragall va convocar el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, l'any 1990, al qual va ser present Castelldefels.

La Ciutat Educadora és una de les bones i exitoses idees que Marta Mata va tenir i va fer realitat, amb la tesi que una ciutat educa tant a infants com a adults, segons la manera en què està organitzada, i una de les seves principals característiques és que fa participar la ciutadania en totes les decisions municipals.

La Marta Mata (Barcelona, 22 de juny de 1926 – Barcelona, 27 de juny de 2006) va morir als 80 anys, quan feia dos anys que era presidenta del Consejo Escolar del Estado.

Associació la Finestra Educadora de Castelldefels


Revisat: 11/08/2021

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50